Hola bona tarda tothom,

ara que estem tots pendents de la decisió dels de la CUP, desitjo compartir amb vostè uns documents que m'ha donat la Mercè una de les meves seguidores al meu Facebook (El món mundial de Catalunya). Ella té una certa edat i com m'ha dit està molt indecisa tot i que sempre ha volgut i encara vol una terra Catalana independent.

Mercè guardava a casa seva unes cartes del seu oncle Salvador que va fer alguns comentaris sobre les eleccions dels anys 1933 o 1934. Aquestes cartes tenen a veure amb tot el que passa actualment a Catalunya que no hi ha manera que la CUP vulgui moure una mica per poder tirar endavant el procés en el camí triat per la majoria del poble de Catalunya el 27 de Setembre de 2015. Mercè m'ha preguntat si volia publicar aquest document. La veritat és que després d'haver-lo llegit em sembla d'una actualitat increïble.

Abans d'ensenyar les cartes, desitjo lliurar-vos una mica de context en relació amb la vida de l'oncle de la Mercè.

L'any 1916, encara molt jove el seu oncle va perdre la seva mare. Amb nou anys, va ser enviat al seminari de Girona per tal que pugui estudiar per sacerdot. No tenia la vocació però l'època era difícil i tenia un germà més gran i una germana (la mare de la Mercè). L'àvia i les ties es van fer càrrec dels dos germans i de la germana. Les ties treballaven però amb una família de set sempre faltava una mica de diners. El seu oncle era estudiós i va tenir una educació encara que viure al seminari era molt dur. Les cartes són les que va escriure l'any 1933 o 1934 a la seva tia àvia Júlia. Es ella que va ensenyar a la Mercè a estimar Catalunya. Júlia va néixer l'any 1900 i va morir l'any 1990 sense veure un estat català lliure. La Júlia com també la Mercè durant la època del dictador van aprendre a escriure en català soles amb alguns llibres que trobaven perquè en aquelles èpoques no l'ensenyaven. Ara n'hi ha que volen tornar en aquelles èpoques amb la llei Wert.

Pagina 1

Pagina 2

Pagina 3

Pagina 4

El seu oncle parla d'unes esquerres desunides que no van voler conduir-nos cap a la llibertat per fer la revolució. Avui amb la resposta de la CUP i les condicions humiliants imposades per Montoro a la Generalitat per a rebre els diners del FLA hem tornat a la mateixa foscor. Com en aquesta època, l'enemic és a casa, la casa del poble, el parlament de Catalunya.

Tenint una oportunitat a la mà, els de la CUP com els de les esquerres en aquella època prefereixen la revolució al poble. La meva feina és enginyer, per tant us puc assegurar que de les matemàtiques en conec una mica. Doncs en matemàtiques parlem de revolució per descriure un cercle. Si el camí és la revolució, un cercle, doncs no anirem enlloc perquè sempre tornarem al mateix lloc. Avui el 2015 com els anys 1933 o 1934.

Continuem amb les matemàtiques. S'omplen la boca amb paraules com democràcia, poble, igualtat... per tant com és pot entendre que malgrat una participació 74,95% el 27 de setembre, de una assemblea minúscula:

  • Opció 1: 823 vots
  • Opció 2: 434 vots
  • Opció 3: 129 vots
  • Opció 4: 574 vots

Total = 1960 vots

és pugui treure més legitimitat que dels 1.628.714 de catalans que han votat JxSí. Recordo per si de cas que només 337.794 catalans han votat per la CUP. Es el sisè partit del parlament tan important que molta gent han preferit votar Ciutadans, el PSC, CSQP o el PPC abans d'ells.

Temps foscos doncs ? No del tot. El paisatge polític de Catalunya s'ha aclarit. Ara, res de doble discurs, d'engany... Al març tots tindrem molt clar la proposta:

JxSí per votar la llibertat pel poble de Catalunya, per despertar el somni dels que ja no hi són

CUP, PSC, CSQP, UDC, C's o PPC pel camp del no a la llibertat en benefici de molts pocs

L'UDC del Manuel Carrasco i Formiguera i sí, sí, 3 partits d'esquerres votant com el PP o C's !!!

El Partit Socialista de Catalunya-Congrés que va fer aquell "Miting de la Llibertat" que va tenir lloc el 22 de juny de 1976 al Palau Blaugrana del FC Barcelona sota el lema "Guanyem la Llibertat". La CUP que normalment aposta per:

  • La defensa dels drets polítics del poble català: l'exercici del dret a l'autodeterminació i l'accés a la independència, la democràcia participativa, la defensa de la unitat i la territorialitat del conjunt dels Països Catalans.
  • La defensa dels drets de les classes populars i la igualtat: cap a una societat de redistribució de la riquesa, la lluita contra l'atur i la precarietat, la defensa dels serveis públics, l'establiment de mecanismes de control popular de l'economia i el desplegament de polítiques efectives que garanteixin la igualtat de gènere.
  • La defensa del territori: contra les agressions ecològiques i urbanístiques, contra l'esquarterament del territori i la seva destrucció en benefici d'uns pocs, i un desenvolupament realment sostenible.
  • La defensa de la llengua i la identitat nacional: per la unitat de la llengua, l'oficialitat del català en tot el territori nacional, unes indústries culturals pròpies i autocentrades, el reforçament del teixit cultural d'arrel popular arreu dels Països Catalans.

Doncs pensen que el dret a l'autodeterminació i l'accés a la independència és molt més accessible amb els xantres del article 155, que la redistribució de la riquesa, la lluita contra l'atur i la precarietat és un punt fort d'en Rajoy, les agressions ecològiques i un desenvolupament realment sostenible són compatibles amb la plataforma Castor, que la defensa de la llengua i la identitat nacional és molt assegurada amb la llei Wert o un tal Àngel Ros i Domingo que modifica la normativa d’usos lingüístics de la Paeria.

Avui tinc ràbia però a la mateixa vegada tinc esperança perquè les màscares han caigut. Al març estic convençut que tindrem la majoria absoluta pel independentistes de veritat. Tenim pressa, deixem (un temps) de somiar a les utopies revolucionaries, prioritzem Catalunya, fem-ho per la Mercè, el seu oncle, tots el que ja no hi són i sobre tot pels fills.