El món mundial de Catalunya

Sra Carole Delga, Presidenta de la de la nova regió Llenguadoc- Rosselló- Migdia-Pirineus, el dijous 16 de juny de 2016, vostè ha anunciat el resultat de la consulta per al nom de la nova regió constituïda de les antigues regions Migdia-Pirineus i regió Llenguadoc- Rosselló. El resultat doncs és «Occitània», un resultat que flaira bo la democràcia local… a primera vista. Tanmateix mirant-ho una mica més precisament és pot veure que el vot ha estat organitzat entre els 13 departaments següents :

• Dotze de de cultura occitana

    * Ariège, Aude, Aveyron, Gard, Haute-Garonne, Gers, Hérault, Lot, Lozère, Hautes-Pyrénées, Tarn, Tarn-et-Garonne

• Només un de cultura catalana

    * Catalunya nord

El nom de la regió interessa majoritàriament les persones tenint un afecte cultural (del qual sóc per descomptat), per tant no cal ser un gran geni en estadística per imaginar que un vot ètnic i cultural donaria tal resultat (les enquestes dels diaris locals ja havien demostrat aquest vincle geogràfic).

(*) Diaris dels països occità : La dépêche du midi, Midi Libre, Centre presse, La nouvelle république des Pyrénées (**) Diari de Catalunya nord: L’indépendant

Evidentment, vostè negarà aquest vincle ètnic, cultural i geogràfic. Per a vostè només n’hi ha una de França, la que només parla francès i reivindica regions esterilitzades. Que ha de ser feble, aquesta França que tremola davant els rars departaments on el vincle amb una història i una llengua diferent encara persisteix. Aquest resultat que nega i eradica el particularisme català de la nova regió no deu desagradar-vos, encara que Occitània no sigui tant jacobí com aquests noms tan evocador «Gran Est» o « Alçàries de França».

Sra Delga, la igualtat i l’equitat són dos conceptes molt diferents. La igualtat radica en la voluntat d’oferir a tothom la mateixa cosa. Tanmateix no pot ser atesa si tothom no parteix del mateix punt de sortida. Això és justament el nus del problema, amb un departament de tretze culturalment i lingüísticament diferent, vostè ha organitzat un denegació de democràcia i de respecte. L’equitat, és la idea de la igualtat «justa».

Llibertat, equitat, fraternitat és el lema de França i no pas llibertat, equitat, fraternitat. La fraternitat, parlem-ne. La fraternitat, és respectar, donar un lloc per a cadascú, el seu lloc.

Hauríem hagut de desconfiar-nos atès que a la cita de la història, França sempre s’ha posat en contra dels catalans. Li recordo que els catalans de nord són a França per la força de les armes i fruit d’un regateig entre França i Espanya en el moment del Tractat dels Pirineus al 1659. Els orígens de nombrós catalans del nord com jo són fruit d'aquesta història i de la dictadura espanyola.

Un poble que França ha aparcat en camps en el moment de «la retirada» republicana. Homes, dones i nens fugint davant de les bombes i de les pilotes, no li recorda res? Vostè mai no aprendrà res.

Un poble que ha sofert el vergonyos «Sigueu nets, parleu francès» de trista memòria però encara visible al pati de l'escola d'Ayguatebia.

Una mica més a prop de nosaltres, França ha signat però mai no ratificat la Carta europea de les llengües regionals o minoritaris.

Sra Delga, vostè ha reduït el respecte i la fraternitat en paraules als frontons dels ajuntaments. Però aquests valors s’esmicolen fins a buidar-se de sentit i fer-se els mals d’un país que ja no és el meu i que a més que no vol ser el dels catalans del nord. Sra Delga, recordi's d'aquesta data del dijous 16 juny de 2016 !

Vostè sofrirà nombroses manifestacions d’hostilitat com en el seu temps Georges Frêche per a la seva Septimània. Ens havíem aixecat per defensar la nostra cultura i havíem guanyat. Aquesta vegada encara no ens rendirem i guanyarem. Vostè perdrà molt més que del que pot imaginar.

Molt aviat, els nostres germans catalans del sud tindran el seu propi país, Catalunya. Serà també el nostre ja que una ratlla a un mapa mai no ens no ha fet francesos de ple dret. No em critiqui per dir-ho ja que el dijous 16 juny de 2016 vostè ens ho ha recordat a tots. Molt aviat doncs, vostè és recordarà d’aquesta data com a la d’una bufetada que ens ha infligit.

Si vostè no sap reconèixer-nos, representar-nos llavors és temps per a nosaltres d'agafar les regnes el nostre destí i d'ajuntar-nos als independentistes catalans. Del seu menyspreu, construirem un nou país, el nostre.

Sra. Delga , els meus avantpassats no eren gals però ibers. Fugint aquesta evidència, vostè m’ha fet a jo mateix com a nombrós altres catalans del nord uns apàtrides. Per tant, vostè trobarà ajuntat a aquest correu el meu carnet d’elector. Que s'ho faci el que voleu però que no compti mai més amb mi per participar en la seva farsa.

Adeu i molta sort per a les seves contradiccions.